Bones!

Us adjunto el meu relat sobre l’educació artística. (no em deixa adjuntar-ho en pdf , em surt error)

https://docs.google.com/document/d/11NQbVTunBAAEg06EYSRqD8UiObwgxny-kd95izpkJzQ/edit?usp=sharing

La meva experiència amb l’art

Nom: Wassim Sehbaoui Bannar
Assignatura: Educació Artística
Activitat 2: Qui som i d’on venim?
Data: 13 d’octubre de 2026

1. Els meus primers records de l’educació artística

Quan penso en la meva experiència amb l’educació artística durant l’etapa escolar, recordo especialment que les classes de plàstica i música eren divertides i diferents de les altres assignatures. Eren moments en què podíem canviar una mica la rutina, experimentar amb altres materials i aprendre d’una manera més pràctica. No sempre havíem de llegir, memoritzar continguts o respondre preguntes, sinó que també podíem expressar-nos i participar activament en les activitats.

Durant la infància, moltes vegades no som conscients de la importància que poden tenir aquestes experiències. Simplement fem les activitats, ens ho passem bé i continuem amb el dia a dia de l’escola. Ara, que estic estudiant el Grau d’Educació Primària a la UOC, començo a mirar aquells records des d’una altra perspectiva. Em pregunto què vaig aprendre realment, quines oportunitats vaig tenir per desenvolupar la creativitat i com aquelles experiències poden influir en la meva manera d’entendre l’educació.

Crec que aquesta revisió és interessant perquè em permet diferenciar entre recordar una assignatura com una experiència agradable i entendre quin valor educatiu tenia. Una activitat pot ser divertida, però també pot ajudar-nos a desenvolupar la imaginació i la capacitat d’observació en nosaltres mateixos.

2. Les classes de plàstica: experimentar i crear

Les classes de plàstica són una part important dels meus records escolars. Les relaciono amb activitats més pràctiques, com dibuixar, pintar, treballar amb diferents materials i elaborar produccions pròpies. Aquest tipus d’activitats permetien sortir una mica de la dinàmica habitual de l’aula i fer alguna cosa amb les nostres mans.

Un dels aspectes que considero més positius d’aquestes experiències és que ens oferien la possibilitat de crear un resultat visible a partir de les nostres idees. Encara que tots poguéssim partir d’una mateixa proposta, cadascú podia acabar obtenint un resultat diferent. Això em fa pensar que l’art no hauria de consistir únicament a reproduir un model o aconseguir que tots els treballs s’assemblin, sinó que també hauria de permetre que cada alumne trobi la seva manera d’expressar-se.

 De vegades, quan un alumne compara el seu dibuix amb el d’un company, pot pensar que el seu és pitjor perquè no s’assembla tant al model. Però això no significa necessàriament que tingui menys valor. Potser ha utilitzat els colors d’una altra manera, ha representat una idea diferent o ha trobat una solució més personal.

Recordo especialment que les activitats de dibuix i pintura em permetien expressar les meves idees amb llibertat. M’agradava poder escollir els colors i veure com, a partir d’una mateixa proposta, cada company podia crear una cosa diferent. Aquestes activitats em feien gaudir de les classes perquè no tot consistia a estudiar o memoritzar continguts, sinó que també podíem experimentar i utilitzar la imaginació. 

També crec que l’educació artística ha de donar importància al procés i no únicament al resultat final. Quan un infant crea, prova possibilitats, s’equivoca i busca alternatives. Tot això forma part de l’aprenentatge. 

3. La música i les altres formes d’expressió artística

La música també forma part de la meva experiència amb les arts. Durant l’etapa escolar, les activitats musicals podien oferir una manera diferent de participar a classe i relacionar-se amb els companys. La música permet treballar l’escolta, el ritme, la memòria i la coordinació, però també pot generar emocions i records que van més enllà dels continguts estrictament acadèmics.

Personalment, considero que la música té una capacitat especial per connectar amb les persones. Una mateixa cançó pot transmetre alegria, tranquil·litat, nostàlgia o motivació, segons el moment i la persona que l’escolta. Això em fa pensar que no sempre necessitem explicar amb paraules tot allò que sentim, perquè també podem comunicar-nos a través del so, del moviment i de les imatges.

Aquesta idea es pot relacionar amb altres formes d’expressió artística, com la fotografia o el cinema. Actualment, les imatges i els sons formen part constant de la nostra vida quotidiana. Per això, considero que l’educació artística no s’hauria de limitar al dibuix i a la pintura, sinó que hauria d’ajudar els infants a interpretar i crear missatges mitjançant diferents llenguatges.

També trobo interessant la relació entre l’expressió corporal i la creativitat. La meva experiència vinculada al futbol m’ha fet valorar el moviment, els gestos i la manera com les persones es comuniquen sense haver de parlar constantment. Encara que l’esport i les arts no siguin el mateix, poden compartir aspectes com el ritme, la coordinació, la interpretació de situacions i l’expressió personal. Aquesta relació m’ajuda a entendre que la creativitat pot aparèixer en molts àmbits de la vida.

4. Aprendre a mirar l’art d’una altra manera

Quan recordo la meva educació artística, considero que el fet de viure les activitats com una experiència divertida és positiu, però també em plantejo si vaig tenir prou oportunitats per conèixer diferents artistes, cultures i maneres d’entendre l’art. Sovint, les experiències escolars que recordem més fàcilment són les activitats que vam fer, però no sempre recordem haver reflexionat sobre el significat de les obres.

Aquesta qüestió m’ha fet pensar que l’educació artística pot anar molt més enllà de fer manualitats o aprendre tècniques. També pot ajudar-nos a comprendre la societat, conèixer altres realitats i qüestionar la manera com interpretem el món. Una obra artística no s’hauria de valorar únicament perquè sigui bonica o perquè estigui ben feta, ja que també pot explicar una història, expressar una crítica o representar una experiència.

A més, crec que és important evitar la idea que només algunes persones tenen capacitat per crear art. És cert que hi ha persones amb habilitats tècniques molt desenvolupades, però això no significa que la resta no pugui. L’escola hauria de ser un espai on tots els infants tinguessin l’oportunitat de descobrir les seves possibilitats, independentment del seu nivell inicial.

Per aconseguir-ho, el paper del mestre és fonamental. La manera com presenta una activitat, les preguntes que formula i els comentaris que fa sobre les produccions dels alumnes poden influir en la seva confiança. 

5. La meva futura pràctica com a mestre

Actualment, com a estudiant del Grau d’Educació Primària, considero que revisar la meva biografia artística m’ajuda a pensar en el tipus de mestre que m’agradaria ser. Les experiències que hem viscut com a alumnes poden influir en la manera com ensenyem, fins i tot quan no en som del tot conscients. Per això, considero important recordar-les, analitzar-les i decidir quins aspectes voldria mantenir i quins m’agradaria transformar.

M’agradaria que els infants visquessin l’educació artística com un espai de participació i expressió. Per exemple, es podrien plantejar projectes en què combinessin el dibuix, la fotografia, la música i el moviment per explicar una història o representar el seu entorn. També es podrien observar obres d’art de diferents èpoques i cultures, conversar sobre què ens transmeten i elaborar creacions pròpies a partir de les idees que hagin sorgit.

Aquest tipus de propostes permetria relacionar disciplines diferents i donar més sentit a les activitats. A més, ajudaria els alumnes a entendre que l’art no és una matèria aïllada de la resta de la seva vida, sinó una manera de comunicar-se, interpretar la realitat i compartir experiències.

També voldria tenir present que no tots els infants tenen els mateixos interessos, habilitats o experiències culturals. Per tant, intentaria oferir diferents maneres de participar i expressar-se, evitant que les dificultats amb una tècnica concreta impedissin a un alumne gaudir de l’activitat. El més important seria crear un entorn en què se sentissin respectats i tinguessin confiança per experimentar.

 

Conclusió

En definitiva, revisar la meva experiència amb l’educació artística m’ha ajudat a entendre que els records escolars poden tenir un significat diferent quan els analitzem des de la perspectiva de la formació docent. El fet de recordar les classes com una experiència divertida és un punt de partida positiu, però també és important preguntar-se què ens van aportar i quines altres possibilitats educatives podrien haver tingut.

Ara entenc que l’educació artística no hauria de limitar-se a dibuixar, pintar o reproduir models, sinó que hauria d’oferir eines per desenvolupar la creativitat, expressar emocions, interpretar missatges i conèixer diferents realitats culturals.

Com a futur mestre, m’agradaria contribuir a una educació artística més oberta, participativa i inclusiva, en què el procés creatiu tingui tanta importància com el resultat.