Dins i fora del joc: diferents maneres de formar part d’un equip

Per fer aquest primer registre he volgut fixar-me en un espai que forma part del meu dia a dia: el futbol. Tots els nens que apareixen en aquestes fotografies són jugadors que entreno jo. A més, com a coordinador, estic en contacte amb diferents grups de nens durant molts dies de la setmana. Per això, el camp de futbol és un espai que conec molt bé i on passo moltes hores. Precisament per aquest motiu, em va semblar interessant intentar mirar-lo d’una manera diferent de l’habitual.

Normalment, quan estic en un camp, la meva atenció se centra en el joc: què fan els jugadors, com es mouen, si prenen bones decisions, com treballen o com competeixen. En aquest registre he intentat apartar una mica aquesta mirada d’entrenador i observar què passa al voltant del joc i quines diferents maneres hi ha de formar-ne part.

Les fotografies mostren nens animant el seu equip, jugadors a la banqueta, els onze jugadors que comencen un partit i un grup més reduït participant en una activitat competitiva durant un entrenament. Tots formen part del mateix entorn, però no tots ocupen el mateix lloc ni tenen el mateix paper en cada moment. Això m’ha fet pensar especialment en la idea de dins i fora.

La frontera entre el camp i la banqueta és molt visible, però després de mirar-la amb més atenció m’he adonat que aquesta frontera no és tan simple. Un jugador que està a la banqueta està fora del terreny de joc, però no està fora de l’equip. Un nen que anima des de fora tampoc està jugant, però està participant d’una altra manera. Fins i tot dins del mateix camp hi ha diferents formes de participar, diferents responsabilitats i diferents graus de protagonisme.

Aquesta reflexió també m’ha fet pensar en la meva pròpia posició com a entrenador. Treballant amb molts grups, veig constantment nens amb personalitats, capacitats, ritmes i maneres de relacionar-se molt diferents. De vegades, sense adonar-nos, podem donar més protagonisme als que destaquen més, als que participen més o als que s’adapten millor al que demanem. Observar aquestes fotografies m’ha fet preguntar-me si donar a tothom un lloc dins del grup significa realment donar a tothom les mateixes oportunitats de sentir-se part d’aquest grup.

Per això, aquest primer registre no el veig només com una observació del futbol, sinó també com una observació de la meva manera de mirar-lo. He descobert que un espai que pensava que coneixia molt bé encara em podia mostrar coses diferents si canviava el punt de vista.

Potser les fronteres més importants no sempre són les que veiem pintades al terra, sinó les que es poden crear entre les persones.

Enllaç registres: https://drive.google.com/drive/folders/1R–9oFHZ9b8_4oFgjzDfCv1TMnpfjcUN?usp=sharing